jueves, 1 de noviembre de 2007

ara ja...

tristesa
collita del temps
qui t’acompanyarà
ara que ell no hi és
company d’amor, de sort
ara de mort
collita del temps
a qui culparàs del seu destí
a qui li demanaràs cap explicació
no rebràs res a canvi
encara que imploris
encara que et buides
encara que els hi donis com a ofrena
un grapat dels teus cabells
silenci
collita del temps
rondaràs per vici
refent vells camins
esperant que tot torni a ser com abans
mai més
temps dolent
fulles seques
foscor
no hi ha res a canvi
cap consol

No hay comentarios: