la casa dels ratpenats

escarabajos serpientes vacas
yo
una rama que se parte bajo el peso de mis pies
ventre de fang
empremta d’un riu
contemplo el más allá desde aquí
y estiro las manos
para alcanzar
comer
los colores
tocarlos acariciarlos
rozarlos con mi cara
per agafar
el vent
metamorfosis
d’una dona de ciutat

olorant el que no existeix
perquè no coneix

els noms

com es diu...
l’herba la fulla el bolets
tenen noms?
la meva ànima embriagada
esclata pels ulls
és el pes de la bellesa
efímera
el peso de las nubes
sobre mi pecho

un camp de flors
i riure
molt
tot oblidant
l 'aquí i el més enllà
dins d’un foc de brases

gràcies, anna!