lunes, 9 de febrero de 2009



Hoy, mientras comía, descubrí un caracol caminando sobre el tenedor. Tal fue mi sorpresa que salté con el ímpetu más propio de un gato que de mi persona. Así, que enganchada al techo, hambrienta y sin ganas de enfrentarme con semejante criatura, acabé por desenrollar mi lengua para alcanzar los alimentos que restaban desperdigados por el suelo y el mantel.

3 comentarios:

laianonell dijo...

a mi em va agradar molt anar a la TATE.
a més jo i un amic portavem tot el viatge esperant-ho (va ser viatge de final de curs de 5 dies) i al matí teniem visites programades i tarda lliure, així que vam deixar visitar la galeria per l'últim dia que teniem tot el matí lliure.

va ser el museu que més estona ens hi vam estar i del que menys vam veure. aviam quan hi puc tornar.

100% recomanable treure-hi el cap! que a més no s'ha de pagar!

laianonell dijo...

a si!

em permets un consell? guarda sempre una fulla d'enciam per visites com la del cargol.

la sonrisa del calabacín dijo...

no seria millor donar-li un trosset de carbassó?