lunes, 30 de marzo de 2009

desnivell

Després de tot, darrere els certificats, no em queda una altra cosa que no sigui un sentiment d’estranyesa, un nivell “C” d’estrangeritat. Quin problema hi ha de reconèixer-ho? No sóc d’aquí. I a hores d'ara, cap tros de terra serà la meva terra. L’únic que em resta és el consol d’entendre paraules com aquestes.


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

sábado, 21 de marzo de 2009

sense títol

Diez días de espera. Por un sí o por un no. Y después, ¿qué?

Después de haber hecho lo que he hecho y tal como lo he hecho,

sólo me queda el vacío, la arritmia y la angustia de la espera.

domingo, 15 de marzo de 2009

1 minut d’estupor, 9 de neguit


Quan vaig arribar a casa, la porta estava oberta.

Llavors, un per un, vaig descobrir tots els racons on ells podien amagar-s’hi.

martes, 10 de marzo de 2009

bajé del tren y me fui por la izquierda

camino contrario a mi destino

subí escaleras, zigzagueé, me encaramé

me deslicé

crucé un paso de nivel

hasta que finalmente

pies sobre la arena

puse mis ojos frente al mar